Blog de Marc Arbós

Blog de Marc Arbós

Què faig i penso —

Aquí hi trobareu treballs i pensaments que vagi fent i tenint

Slice Narratiu Laia Juanpere

Col·laboracions SlicesPosted by Marc Sat, June 05, 2010 21:07:55

L'ultim que tinc fins ara és el de la Laia, després d'aquest paràgraf de l'Albert: "El pobre, ens va deixar perque la seva familia, desde Ucraïna, el va trucar i li va dir que parés de fer saltets i que tornés a casa, que les collites aquell any havien sigut molt dolentes, i el seu pare el reclamava per a treballar cosint sacs de patata, com feia la resta de la seva familia." va escriure això:


"

El que no sabia el seu pare és com es guanyava la vida a la ciutat sinó segur que tot hagués estat diferent.

Els dies de cada dia, es dedicava a plantar i recollir patates per una gran multinacional anomenada “La patata feliç viu sota terra”. Aquests tenien grans extensions de terra situades per tots els indrets de la ciutat, cada metre quadrat possible el compraven, i fins i tot havien arribat a comprar els terrats dels edificis per poder produir més i més patates.

El pobre noi, que treballava 15 hores al dia, els caps de setmana es dedicava a treballar d'striper en un club de moda de la ciutat, ja que tenia uns bons gens i podia exhibir aquells músculs fibrats i aquella bonica cara de pòmuls marcats. Realment aquella feina és la que el feia viure i poder passar diners als seus pares.

El problema va arribar quan una mossa del mateix poble que el pobre noi va anar al local per una festa de jubilació de la seva jefa i el va reconèixer quan va sortir a fer l'exhibició d'streptease que regularment feia els caps de setmana. La noia, en acabar de la festa, es va quedar esperant al pobre noi a la porta del club ja que havien estat amics del poble tota la vida i a més a més havien estat veïns, perquè creia que necessitava una explicació.

En tancar el club, el pobre noi va sortir per la porta i es va trobar a la seva amiga-veïna del poble, a la qual no esperava veure. El noi, li va haver d'explicar el seu secret.

El pobre noi, realment guanyava diners treballant d'stripear però treballava també plantant i recollint patates per la multinacional “La patata feliç viu sota terra” ja que eren els que compraven els sacs de patates que cosien els seus pares i d'aquesta manera creia que era l'única manera que els seus pares es podrien continuar guanyant la vida, eren els que venien els sacs més barats del mercat i això a la multinacional li interessava.

"

  • Comments(0)//blog.marcarbos.com/#post56