Blog de Marc Arbós

Blog de Marc Arbós

Què faig i penso —

Aquí hi trobareu treballs i pensaments que vagi fent i tenint

Slice Narratiu Albert Ripoll

Col·laboracions SlicesPosted by Marc Sat, June 05, 2010 21:03:03
Li hauré de fer un monument, però l'Albert, a partir de "Saps, en el fons, què és el que en penso de tot plegat? Que no m'hauria d'haver dedicat mai a fer de trapecista en aquell circ ambulant... haig de reconèixer que aquella etapa va marcar definitivament la meva vida." va escriure el següent:


"

I de quina manera! No crec que mai hagués conegut a la meva ex-dona, ja que mai hagués anat a Bucarest a la CAET (Convenció Anual Europea de Trapecistes), i per tant, mai hagués hagut d'aguantar-la tots aquests anys cridar com una boja.

No entenc perquè no em vaig quedar a Reus, amb lo bé que hi estava, vivint amb els meus pares, a prop del centre, amb els amics de tota la vida, treballant de jardiner de l'Ajuntament, com una persona normal! Fins aquell dia, que em va tocar en un sorteig de la Festa Major un Diabolo, a mi mai m'havia interessat per a res el circ, per a res en absolut! A mi m'agradaven les Petúnies, les Margarites, els Geranis, tindre arregladet el jardí dels pares, com feia desde petit.

Llàstima que en aquells temps, els meus pares no estaven per a masses alegries econòmicament, i quan els hi vaig dir que volia anar-me'n a Barcelona a estudiar Botànica, em van dir que arreglant els jardins dels veins i recollint fulles també viuria... Ruc de mi d'acceptar-ho i no lluitar pel que realment volia. Després clar, amb aquesta espina clavada tants anys, aquesta frustració per un viatge que mai vaig poder fer cap a la vida lluny dels meus pares, a la que vaig veure la possibilitat de viatjar, no m'ho vaig pensar dos cops, em va ser igual no saber de què anava l'oferta de treball d'aquell circ polac que just passava per la ciutat, i que vaig veure penjada en un fanal. M'hi vaig apuntar, i sense ni fer l'entrevista, ja era damunt d'aquelles camions destartalats, camí de Montpellier. Un cop allí, el director del circ em va dir que de jardiners no en necessitàven, i que ja podia començar a espavilar-me si volia veure un cèntim de la seva butxaca.

Total, que com que de homes-bala ja en tenien, i jo domador de lleons no volia ser-ho, em va dir que pujés a aquella torre, i que fes com en Tarzán. El primer cop em va costar, però, sense que mai me'n hagués adonat abans, allò se'm donava especialment bé. Al cap de 2 setmanes ja vaig fer el meu primer espectacle. Sort en vaig tindre de que en Dimitri, el meu company trapecista, em va ajudar en aquells inicis, i quan ens va deixar, jo ja podia seguir sol.

El pobre, ens va deixar perque la seva familia, desde Ucraïna, el va trucar i li va dir que parés de fer saltets i que tornés a casa, que les collites aquell any havien sigut molt dolentes, i el seu pare el reclamava per a treballar cosint sacs de patata, com feia la resta de la seva familia.

"

  • Comments(1)//blog.marcarbos.com/#post55