Blog de Marc Arbós

Blog de Marc Arbós

Què faig i penso —

Aquí hi trobareu treballs i pensaments que vagi fent i tenint

Slice Narratiu Frederic Arbós

Col·laboracions SlicesPosted by Marc Sat, June 05, 2010 20:57:22
Un cop vistes les col·laboracions gràfiques, fem un cop d'ull a les narratives.

El meu pare va començar la història d'aquesta manera:


"

Hi havia una vegada un noi que va néixer amb sis dits a cada mà. Com que aquest noi era jo, encara hi sóc.

Em puc imaginar l’esbalaïment dels qui se sentien obligats a visitar la mare i el seu nadó i com els seus ‘què maco’ i ‘què gran’ se’ls bufaven llavis endins. A algú se’l podia escapar que el bufonet era igual que la seva àvia (al meu poble en dèiem padrina). Se’ls quedava la cara com aquell que està en el tràngol d’empassar-se un pinyol de préssec. Passava l’àngel d’un silenci incòmode. Cent àngels. Beneeixo l’inventor de les manyoples.

Els psicòlegs i el ventall faunístic assimilat no paren de referir-se a la infantesa com als anys de la socialització. La meva va ser marcada per la dotzena de dits. Si el primer marc de socialització és l’escola us he de dir que, per a mi, l’escola i el seu eixam de ‘perversos polimorfos’ va ser molt cruel. També vaig fer amics, d’aquells que no es fixen en quan dits et sobren, ni en si estàs gras o prim, ni en si ets un tap de bassa o alt com un sant pau, ni en si ets blanc o negre. De tant en tant sí que s’hi ficaven, amb els meus dits, però en pla de conya i de bon rotllo.

Va arribar un moment, i no fa tant, que vaig voler deixar-me clares unes quantes coses al voltant de ser o de no ser una persona normal. Al llistat de telèfons vaig trobar molta gent amb el cognom “Seisdedos” (quin respir!) i això volia dir que n’hi havia més i que probablement algun dels seus avantpassats era de Fermoselle (Zamora) i que van rebre el cognom el que el primer va rebre com a malnom. Però en català no passa el mateix, no n’he trobat, de cognoms “Sisdits”. Em preguntava si era un mal lluc en la genètica catalana. Però em consola saber que algun topònim i alguna casa pairal sí que el duen.

No he conegut ningú que tingués sis dits. Potser se’ls amaguen. Però no fa gaire vaig saber, eureka!, que l’admirada Halle Berry n’era una i que n’està cofoia i que els llueix. Això sí, els dits sobrants els té al peu. Home!, en el peu encara té una certa utilitat un sisè dit: amplia la plataforma de sustentació i no t’enfonses tant a la neu (encara que, arribat el cas, sis ulls de poll poden ser massa). Però a les mans, què c-ll-ns hi fan els dits sisès si no és per comptar una dotzena d’ous! No en calen sis, de dits, ni cinc, ni quatre ( si no has de participar en la s’sèrie dels Simpson). Amb tres n’hi ha ben bé prou. Amb un dit que s’oposi als altres dos la mà pot fer les mateixes funcions.

La nit després que hagués arribat a aquesta conclusió vaig somniar que era un camaleó que avançava per les branques com marejat de caparra i amb passos de samba lenta. Em vaig despertar amb un esglai al cor. A més, no hi havia manera d’encaixar les ulleres en aquells ulls bellugadissos. El segon malson encara va ser un pitjor. Era al davant del cirurgià i un comitè decidia si em deixaven amb cinc dits o si em deixaven amb tres.

Ara m’he fet gran fins el punt que en temps de Franco ja seria major d’edat. Estic per altres cabòries però no sé què he de fer ni per on començar. Demano l’ajut de vosaltres, ànimes pietoses.

Diuen que em podria operar. Una mena d’intervenció de cirurgia estètica. Però no tinc calés. Si fos per a un canvi de sexe podria anar a Andalusia i dit i fet! Per altra banda, mira per on, m’estimo els meus sisès dits i, com que són més fins, m’escuren millor l’orella.

Això de les noies. No ho entenc. Sóc prou eixerit, penso, i ben plantat però a l’hora de la veritat (més aviat abans de l’hora de la veritat) em passen de llarg o s’esmunyeixen.

I encara tinc una altra qüestió a resoldre.

"

  • Comments(0)//blog.marcarbos.com/#post53